reloj

9 jun 2008

los sociatas de paltja d´aro

Los sociatas se viste de rojo. Entran el la nueva era dela informática.
Se montan un blogspot, todito rojo, rojo supongo por que vienen calentito y dando caña
Ya era hora que haya competencia por estos medios. Y haber si es cierto que ponen en el todo lo que pasa en este municipio, que es de película ajajajaja, haaaaaaaaaaaaaa y gracias por poner mi blogs en vuestra pagina, es un de talle, eso quiere decir que también vais leyendo el mío un saludo y bien venidos al mundo de la tecnología, http://castell-platjadaro.blogspot.com/

1 comentario:

Anónimo dijo...

Hola Vecino, si vols saber alguna cosa més de gamarussos llegeix i mira el meu bloc amb foto inclosa:

http://blocs.esquerra.cat/davidpuig


La plana web del PSC ens parla de l’aparició de dos exemplars de gamarús (Strix Aluco) a Platja d’Aro . Pel que he pogut esbrinar, per fotografies, l’autor de l’escrit és un altre gamarús, però del tipus rancuniós ( Strix Aluco Rancunium). Segons explica aquest gamarús rancuniós, es veu que hi ha dos gamarussos que és dediquen a controlar la contaminació acústica dels bars de nit d’un carrer de Platja d’Aro. De l’escrit és desprèn que un d’aquests gamarussos és un polític i l’altre un tècnic. Puc corroborar fefaentment que el gamarús polític ( de nom David P.) està exercint les seves responsabilitats com a president de la comissió d’activitats municipal. Cal recordar que fa uns mesos el gamarús rancuniós ( de nom Josep Maria B.) va dir que aquesta comissió no servia per res, i que l’única finalitat era justificar un plat de menjar. Es veu que en aquestes responsabilitats polítiques hi ha l’encàrrec, entre altres, que assessorat pel gamarús tècnic, de trobar un cert equilibri i fer possible la convivència en aquest carrer entre veïns i locals d’oci nocturn. Treballant en aquesta direcció evitarem que no hi hagi cap local de nit que és vegi obligat a tancar per una resolució judicial. No cal dir que el gamarús polític, juntament amb el tècnic, són molt treballadors i s’impliquen amb els problemes dels ciutadans per trobar solucions. Només cal veure tot el munt d’expedients que és van resolent. Però mentrestant que fa el gamarús rancuniós? S’ho mira, ho critica tot i posa tots els pals a les rodes que pot al gamarús polític, al tècnic i en general a tots els gamarussos ciutadans que no són de la seva corda.
Pel que he pogut contrastar és tracta d’un exemplar autòcton de Castell d’Aro, per cert molt territorial, i que en comptades ocasions és desplaça a Platja d’Aro. No sabem si és degut a algun defecte a les ales o a algun tipus d’al•lèrgia a l’aigua de mar. També diuen que desprèn una certa enveja.
Els gamarussos més vells del lloc expliquen que ell i el seu equip de gamarussos/es porten més de 17 anys intentant substituir al rei gamarús de la colònia. Però tot i els paranys que l’hi posen, aquest sempre s’acaba escapant. Diuen que és un gamarús molt hàbil i es veu que pel camí que van no crec que ho aconsegueixin mai. Diuen també que té possibilitats d’aguantar com a rei gamarús fins el 2014 o més ,que és quant una colònia potser s’independitzarà d’una altre. Però no hi entenc de política i no sé res més.
També he pogut esbrina que aquest exemplar rancuniós, va fer el gamarús de veritat al denunciar a la premsa que els tècnics no havien fet correctament ( segons el seu parer) la valoració de les pliques de les escombraries, per demanar disculpes tot seguit, va tornar a fer el gamarús al afirmar que el desgavell del transport públic a ell l’hi portava fluixa, hi va tornar a fer el gamarús al parlar que Greenpeace podria rebre subvencions com a ONG i ara finalment torna a fer el gamarús al no reconèixer el que realment és i amagant que també apareix a la foto.
Per demostrar-ho els meus serveis d’investigació han aconseguit la fotografia sencera dels tres gamarussos ( Angel P. David P. i Josep Maria B.). A l’ imatge és veuen clarament els dos primers exemplars, però més cap a la dreta podem veure l’exemplar rancuniós, el qual tot altiu, cregut i prepotent no mira ni als seus dos companys a la cara. Que hi farem, ell s’ho perd.